COM TROBAR LES PUBLICACIONS

A més dels canals habituals, 

sempre em trobareu a

 LLIBRERIES AMIGUES 

on hi tinc un espai

METROCÒPIA

Plaça Espanya, 16 (albereda)  Tel. 961 492 787
metrocopia@yahoo.es

46 134 FOIOS -L'Horta Nord-

LLIBRERIA ESTUDIO

Plaça Mestre Palau, 12  (Mercat Vell)  Tel. 961 303 476

46 113 MONTCADA -l'Horta Nord-

 

LLIBRERIA PAPERERIA

Plaça Corts Valencianes, 4 Tel. 961 300 200

MONTCADA

TRADUCCIONS/ VERSIONS

 

                   Llibres de l’Aljamia, 2006   ISBN 84-609-6781-64

SEIXANTA-UN HAIKUS PER A LES QUATRE ESTACIONS

Antologia bilingüe de haikus clàssics de la poesia japonesa. En col·laboració amb el professor de la Universitat de Tòquio, Kazuaki Ura.

 Coedició Ed. Denes/ Universitat de València, 2010  
ISBN 978-84-92768-57-8

       

ANTOLOGIA CARDUCCIANA

            Antologia general de la producció del poeta italià Giosue CARDUCCI.  Traduir en vers ha estat un repte personal i un exercici literari.

Dos versions de passatges de la “Comèdia” de DANT

1. GAUDEIX VALÈNCIA

Godi, Fiorenza, poi che se' sì grande, che per mare e per terra batti l'ali, e per lo 'nferno tuo nome si spande!                                 Tra li ladron trovai cinque cotali tuoi cittadini onde mi ven vergogna, e tu in grande orranza non ne sali. Ma se presso al mattin del ver si sogna, tu sentiari, di qua di picciol tempo, di quel che Prato, non ch’altri, t’agogna. E se già fosse, non saria per tempo, così foss’ei, da che pur esse dee! che più mi graverà, com più m’attempo.                        Dante,  Inferno, XXVI 1-8

Gaudeix, València, perquè et veus gran; rica d’avars afectes i d’un nom que renegar vol  de fills i germans. De meninfots i lladres tants n’hi ha com festes al teu calendari,  i amb  vergonya ballar la Moma ens fas arreu del món. Però si és ver que al matí ver es somia aviat sabràs com l’orgull fals declina, i amb quina fama la traïció es premia. Com si ja fóra l’hora que abomina el temps que ha d’arribar prest o d’hora, la impaciència em torba i domina.

2. INVECTIVA CONTRA VALÈNCIA O ITÀLIA

Ahi serva Italia, di dolore ostello, nave sanza nocchiere in gran tempesta, non donna di province, ma bordello! Quell' anima gentil fu così presta, sol per lo dolce suon de la sua terra, di fare al cittadin suo quivi festa; e ora in te non stanno sanza guerra li vivi tuoi, e l'un l'altro si rode di quei ch'un muro e una fossa serra. Cerca, misera, intorno da le prode le tue marine, e poi ti guarda in seno, s'alcuna parte in te di pace gode.                      Cant VI Purgatori 76-87 I dius Itàlia, com dius València perquè només has canviat de pell: el mateix cor, la mateixa indolència. País servil, ai,al dolor mesell; nau sense rumb, capità en mala mar, no regne altiu, sinó arlot de bordell! Lleial i noble: un temps festejar els ciutadans era en aquesta terra motiu d’orgull, i ara els vols oblidar! I estar no saps sense moure entre ells guerra; que l’un de l'altre per enveja es rosega; si l’amic puja, l’altre tot ho esguerra. Mira, mesquina, com la gent s’aplega de la mar fins la serra i més enllà: clamen la pau que el desgovern els nega. CXXVIII CLAM PER ITÀLIA    de F. PETRARCA Italia mia, benché 'l parlar sia indarno a le piaghe mortali che nel bel corpo tuo sí spesse veggio, piacemi almen che ' miei sospir' sian quali spera 'l Tevero et l'Arno, e 'l Po, dove doglioso et grave or seggio. Rettor del cielo, io cheggio che la pietà che Ti condusse in terra Ti volga al Tuo dilecto almo paese. […] Voi cui Fortuna à posto in mano il freno de le belle contrade, di che nulla pietà par che vi stringa, che fan qui tante pellegrine spade? perché 'l verde terreno del barbarico sangue si depinga? Vano error vi lusinga: poco vedete, et parvi veder molto, ché 'n cor venale amor cercate o fede. Qual piú gente possede, colui è piú da' suoi nemici avolto. O diluvio raccolto di che deserti strani per inondar i nostri dolci campi! Se da le proprie mani questo n'avene, or chi fia che ne scampi? […] Canzone, io t'ammonisco che tua ragion cortesemente dica, perché fra gente altera ir ti convene, et le voglie son piene già de l'usanza pessima et antica, del ver sempre nemica. Proverai tua ventura fra' magnanimi pochi a chi 'l ben piace. Di' lor: - Chi m'assicura? I' vo gridando: Pace, pace, pace. - Itàlia, inútils els mots que beuen en les mortals ferides que, incansables, el teu cos fracturen! Plau-me saber que en passions compartides Arno i Tíber hi creuen, i el Po, on dolgut ara  els meus fats m’aturen. Déu, que els teus plans procuren que la bondat que et va dur a la terra torne al país fecund: el teu dilecte. Vosaltres sou els qui teniu la brida dels pobles i de l’era, cap pietat hi haurà que us guanye? Què hi fa ací tanta espasa estrangera perquè un país de vida, de forastera sang arreu s’hi banye? Mal consell que us enganye sempre hi trobeu, i creieu saber massa, puix fe o amor cerqueu en cors que us venen: aquells que com més tenen més envoltats són d’odis i gentassa. Oh, diluvi o maregassa, de quines ermes terres heu arribat per sorregar els fèrtils camps? Si us cridaren les guerres i ja heu cobrat, qui us tornarà forans?  Oh, cançó, un repte et llance: que amb subtil veu les teues raons digues, puix t’has de moure entre gent orgullosa i d’hàbits que són cosa d’altre temps: lletges maneres antigues, del ver sempre enemigues. La sort veuràs madura entre els magnànims, pocs, on el bé és clau. Dis-los: qui ens l’assegura? Sentiu-me a crits: feu la pau, feu la pau!

LA MARE A QUI HAN MORT EL FILL La madre dell’ucciso Fragment d’un poema sobre l’escultura homònima de Francesco CIUSA   Madre, nel grido della turba, il carro trainò l’ucciso figlio tuo dal monte; e troppo lenti erano i gravi bovi a portartelo al tuo solo dolore. Or te lo senti ripassar sul core il sanguinoso carro. Ti affliggi, o madre, nell’immota pena della tua vita; e ti discarna e adunca il dolore col suo ferreo ronciglio più d’allor che con lui, col dolce figlio, falciavi l’orzo per le chiuse valli. Altra messe ora mieti: la falce del pensiero taglia spighe di pianto; leghi i mannelli del gran sogno infranto nel tuo silenzio, sotto il cielo nero. E non sola una madre con un solo dolor tu sei, ma sei Ahi! tutta la Barbagia di Sardigna Mare, enmig dels crits de la gent, el carro duia el fill que t’han mort allà en  la serra; i massa lents els bous greus avançaven per dur-te’l al teu dolor solitari. Ara sents, cor endins, com de nou torna aquest sangonós carro. ... T’ofegues, oh mare, en la immòbil pena d’aquesta vida; i t‘asseca i et corba el dolor d’aquesta dalla de ferro més que llavors, quan amb el teu fill tendre segaves l’ordi en les valls tancades. Altres messes ara segues: la falç del pensament ara les espigues del plany talla; lligues garbes d’una vida trencada en el teu silenci, sota el cel negre. I no sols una mare amb un únic dolor tu eres, perquè duus ai! tota la Barbàgia de Sardenya

QUI SÓC, QUÈ FAIG

         El meu ofici és l’ensenyament, el meu oci viatjar i escriure. M'agrada  parlar de l’arqueologia del paisatge com un patrimoni que cal conservar i una font d’històries que difonc  quan en tinc ocasió. Si em queda temps encara,  jugue a fer d'escriptor.

Per mitjà del bloc voldria oferir contsar coses sobre la meua activitat intel·lectual, sobretot literària i cultural, sense grans pretensions.

Avui en dia, a través d’internet es pot accedir a informació sobre infinitat de persones i notícies, que de vegades és incompleta o fins i tot errònia. Ací podreu trobar algunes coses meues.

 

No és fàcil deixar la imatge fotogràfica que et presente, perquè sempre és canviant. De tota manera, alguna cosa s’ha de fer si hom vol identificar l’autor del BLOC.

GUIONS DE CÒMIC

Amb dibuixos de Toni CABO

                                                   ed. J.J.2. SL, 1991    ISBN 84-86970-25-3

 

L’ÀLBUM DE GEORGINA

Recopilació dels inicis en blanc i negre de les historietes de Georgina i la seua colla, publicades a la revista infantil CAMACUC

 

94/95  ISSN  1130-6408

LA SÈNIA D’AULEF

Àlbum amb una història llarga. Georgina i la colla d’amics decideixen apuntar-se a un camp de treball al Sàhara algerià. Allà descobriran una  manera diferent de viure i com els mateixos interessos econòmics que arreu, en aquest cas al voltant de l'aigua, poden influir en el model de desenvolupament econòmic i social.

                                       Ajuntament deMeliana, 1993  ISBN 84-606-1602-9

L’OPERACIÓ RAMSÉS

            Àlbum en blanc i negre. Guió basat en el relat “Una de polis a Meliana” de Miquel Rel, que va guanyar el I concurs de narrativa juvenil de Meliana, 1989. La hisòria recrea els paisatges i carrers d’quest poble de l’Horta Nord.