SEIXANTA-UN HAIKUS PER A LES QUATRE ESTACIONS

 

                   Llibres de l’Aljamia, 2006   ISBN 84-609-6781-64

 
Antologia bilingüe de haikus clàssics de la poesia japonesa. 

Kazuaki URA,

Associat d’italià a l’Escola d’Humanitats i Sociologia de la Universitat de Tokyo. Especialista en Dant i altres escriptors clàssics.  Entre les seues nombroses publicacions, destaca el seu llibre Studi danteschi, Parte Prima: Vita Nuova, Struttura e citazioni (Tokyo, 1994) i la traducció del Patto col serpente. Paralipomeni di "La carne, la morte e il diavolo nella letteratura romantica” de Mario Praz (2001).

Pau MARQUÉS,

Professor d’institut i associat d’italià a la Universitat de València. És coautor juntament amb Toni Cabo del còmic “Georgina”. Ha publicat, a més, les novel·les Receptari de Malima, El fill francés, Ací hi ha gat en sac i La casa de la sirena.Comparteix amb  Kazuaki Ura la passió per la italianística i, a través d’aquest, per la cultura japonesa.

Enric M. CATALÀ

Llicenciat en Belles Arts. El seu món és la pintura, activitat que combina amb el treball de corrector i traductor de la Generalitat Valenciana.

El haiku és una composició poètica breu, que combina la musicalitat del vers amb la cal·ligrafia. La finalitat és crear un espai textual harmònic, una simbiosi entre text i grafia. Aquest equilibri conforma un cal·ligrama compacte on l’impacte visual del concepte i el tòpic del pas del temps van lligats a les quatres estacions (kigo).

La base compositiva del haiku és la tanka, estructura més antiga, formada per dos parts asimètriques (5-7-5) kami no ku i simo no ku (7-7).   Inicialment la tanka era una composició individual, en el sentit que un únic autor redactava tota l’estructura mètrica. Posteriorment aquesta es transformarà en una poesia “a quatre mans”, en el sentit que un poeta  redactava el kami no ku, mentre un altre el  simo no ku.  En aquest procediment s’havia d’aconseguir un simo no ku sorprenent, divertit, que povocara estranyament a partir del motiu presentat al kami no ku. Així, doncs, el mestre començava amb tres versos (5-7-5) i era replicat amb dos (7-7); i de nou es repetia l’estructura formant una llarga sèrie de 36, 44, 50, 100  o fins i tot 1000 o10000 versos, anomenada renga. No es tractava, però, de composar  un poema unitari, sinó més aviat d’un exercici literari.  Tanmateix, la renga no té el sentit dels debats o disputes poètiques del nostres clàssics. Donada la discontinuïtat de les dos parts compositives, la renga va propiciar la separació del  kami no ku que esdevindrà una composició autònoma, el haikú; sobretot amb  Matsuo Bashō, poeta del segle XVII. 

Hem volgut fer un llibre bell: les il·lustracions d’Enric M. Català  hi contribueixen en gran manera; i hem volgut mantenir, en la mesura del possible, l’original japonés com un testimoni de volguda fidelitat.  I diem açò, perquè transcriure en romaji un text originàriament escrit en caràcters japonesos, és ja tot un repte avant la lettre.

Saitama-Alfara de l’Horta, Primavera del  2006