Un poema d'Eugenio MONTALE
Meriggiare
pallido e assorto
presso un
rovente muro d'orto,
ascoltare tra i
pruni e gli sterpi
schiocchi di
merli, frusci di serpi.
Nelle crepe del
suolo o su la veccia
spiar le file
di rosse formiche
ch'ora si
rompono ed ora s'intrecciano
a sommo di
minuscole biche.
Osservare tra
frondi il palpitare
lontano di
scaglie di mare
mentre si
levano tremuli scricchi
di cicale dai
calvi picchi.
E andando nel
sole che abbaglia
sentire con
triste meraviglia
com'è tutta la
vita e il suo travaglio
in questo
seguitare una muraglia
che ha in cima cocci aguzzi di bottiglia
Eugenio
MONTALE
|
Becar al migdia pà·lid i absort
a tocar d’un mur
roent de l’hort,
escoltar, entre
esbarzers i brancons,
espetecs de merles,
fressa d’escurçons.
Als clavills del
terra o entre campanetes,
espiar les fileres
de formigues roges
que ara es
trenquen,i ara s’enreden, boges
amunt i avall
refent les muntanyetes.
Observar entre el
fullatge el bategar
llunyà de roques com
escates de mar,
mentre s’alcen
trèmuls xerrics
de cigales als
pelats pics.
I caminant sota un sol que enlluerna,
sentir amb trista meravella
com és la vida tota i son treball,
en aquest resseguir el crestall
d’un mur amb vidres trencats de botella.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada