RECEPTARI DE MALIMA

RECEPTARI DE MALIMA

La Soledat i l'amor com la cara dolça i l'amarga de la vida són els ingredients principals d'un relat ambientat en la València del s XVIII. Les memòries d'un fill de la noblesa vingut a menys per la seua condició de fadristern i un físic poc agraciat que lluitarà per ser ell mateix.

El llibre és una evocació de la ciutat de València d'aquell temps. Contè una rica galeria de personatges i una minuciosa descripció de fets i tradicions de l'època. A través de l’ofici de mestre sucrer, el protagonista lluita per superar el bandejament social i personal. Benet, però, és un ésser ressentit que ordirà una horrible venjança sobre els responsables d’aquesta situació. Receptari de Malima no és un manual d'antigues receptes culinàries ni una història de misteri i crims, encara que tot això també ho té.

                                                                                Brosquil ed., 2001  ISBN: 84-95620-10-3

SEIXANTA-UN HAIKUS PER A LES QUATRE ESTACIONS

 

                   Llibres de l’Aljamia, 2006   ISBN 84-609-6781-64

 
Antologia bilingüe de haikus clàssics de la poesia japonesa. 

Kazuaki URA,

Associat d’italià a l’Escola d’Humanitats i Sociologia de la Universitat de Tokyo. Especialista en Dant i altres escriptors clàssics.  Entre les seues nombroses publicacions, destaca el seu llibre Studi danteschi, Parte Prima: Vita Nuova, Struttura e citazioni (Tokyo, 1994) i la traducció del Patto col serpente. Paralipomeni di "La carne, la morte e il diavolo nella letteratura romantica” de Mario Praz (2001).

Pau MARQUÉS,

Professor d’institut i associat d’italià a la Universitat de València. És coautor juntament amb Toni Cabo del còmic “Georgina”. Ha publicat, a més, les novel·les Receptari de Malima, El fill francés, Ací hi ha gat en sac i La casa de la sirena.Comparteix amb  Kazuaki Ura la passió per la italianística i, a través d’aquest, per la cultura japonesa.

Enric M. CATALÀ

Llicenciat en Belles Arts. El seu món és la pintura, activitat que combina amb el treball de corrector i traductor de la Generalitat Valenciana.

El haiku és una composició poètica breu, que combina la musicalitat del vers amb la cal·ligrafia. La finalitat és crear un espai textual harmònic, una simbiosi entre text i grafia. Aquest equilibri conforma un cal·ligrama compacte on l’impacte visual del concepte i el tòpic del pas del temps van lligats a les quatres estacions (kigo).

La base compositiva del haiku és la tanka, estructura més antiga, formada per dos parts asimètriques (5-7-5) kami no ku i simo no ku (7-7).   Inicialment la tanka era una composició individual, en el sentit que un únic autor redactava tota l’estructura mètrica. Posteriorment aquesta es transformarà en una poesia “a quatre mans”, en el sentit que un poeta  redactava el kami no ku, mentre un altre el  simo no ku.  En aquest procediment s’havia d’aconseguir un simo no ku sorprenent, divertit, que povocara estranyament a partir del motiu presentat al kami no ku. Així, doncs, el mestre començava amb tres versos (5-7-5) i era replicat amb dos (7-7); i de nou es repetia l’estructura formant una llarga sèrie de 36, 44, 50, 100  o fins i tot 1000 o10000 versos, anomenada renga. No es tractava, però, de composar  un poema unitari, sinó més aviat d’un exercici literari.  Tanmateix, la renga no té el sentit dels debats o disputes poètiques del nostres clàssics. Donada la discontinuïtat de les dos parts compositives, la renga va propiciar la separació del  kami no ku que esdevindrà una composició autònoma, el haikú; sobretot amb  Matsuo Bashō, poeta del segle XVII. 

Hem volgut fer un llibre bell: les il·lustracions d’Enric M. Català  hi contribueixen en gran manera; i hem volgut mantenir, en la mesura del possible, l’original japonés com un testimoni de volguda fidelitat.  I diem açò, perquè transcriure en romaji un text originàriament escrit en caràcters japonesos, és ja tot un repte avant la lettre.

Saitama-Alfara de l’Horta, Primavera del  2006

Un poema d'Eugenio MONTALE

Un poema d'Eugenio MONTALE

Meriggiare pallido e assorto presso un rovente muro d'orto, ascoltare tra i pruni e gli sterpi schiocchi di merli, frusci di serpi. Nelle crepe del suolo o su la veccia spiar le file di rosse formiche ch'ora si rompono ed ora s'intrecciano a sommo di minuscole biche. Osservare tra frondi il palpitare lontano di scaglie di mare                mentre si levano tremuli scricchi       di cicale dai calvi picchi.             E andando nel sole che abbaglia sentire con triste meraviglia com'è tutta la vita e il suo travaglio in questo seguitare una muraglia che ha in cima cocci aguzzi di bottiglia     Eugenio MONTALE

Becar al migdia pà·lid i absort a tocar d’un mur roent de l’hort, escoltar, entre esbarzers i brancons, espetecs de merles, fressa d’escurçons. Als clavills del terra o entre campanetes, espiar les fileres de formigues roges que ara es trenquen,i ara s’enreden, boges amunt i avall refent les muntanyetes. Observar entre el fullatge el bategar llunyà de roques com escates de mar, mentre s’alcen trèmuls xerrics de cigales als pelats pics. I caminant sota un sol que enlluerna, sentir amb trista meravella com és la vida tota i son treball, en aquest resseguir el crestall d’un mur amb vidres trencats de botella.

COL·LOQUIS DE CANET

“Per a Arnau viure no era cap aventura, només un espectacle. Com un jutge penitent algun dia acabaria porgant aquesta indiferència. Ja ho havia advertit Dant quan parlava d’aquesta mena gent: “mira’ls i passa”. No pagava la pena ni parlar-ne.”

Una Setmana Santa es reuneixen en un apartament de la platja de Canet d’en Berenguer tres amics; dos d’ells, Biel i Adrià amb les respectives parelles, Tina i  Mireia; el tercer, Arnau, que no en té, haurà de suportar  Aina, la germana menuda d’una de les xiques.  El sentit negatiu del mot suportar anirà canviant a mesura que, per vanitat primer i per divertiment després, comencen a contar històries. Les prevencions de la nova parella  es tornaran un joc de seducció atiat per la literatura i les reaccions que  provoca. Aquest Decameró inclou dotze relats que són dotze exercicis literaris que exposen mig d’amagat una biblioteca personal. Com dirà el protagonista: “Deixeble d’una literatura que no entenia bé, almenys tenia la voluntat de redactar algunes impressions vitals; que aquestes retrataren el món que m’envoltava no era una ambició tan clara.”

ed GERMANIA, 2012 ISBN:978-84-92587-64-3

CALA LA LLUNA I ALTRES HAIKUS

 

CALA LA LLUNA I ALTRES HAIKUS

Llibres de l’Aljamia, 2010   ISBN 978-84-614-3008-6

           

Fruit d’una col·laboració amb un col·lega japonés, vam publicar una antologia bilingüe de haikus. Aquesta experiència em va introduir  en la tècnica d’una poesia que és bàsicament sintètica. El resultat de tot plegat ha estat un llibre de creació pròpia.

            Escriure haikus m’ha fet pensar si la poesia té més de musicalitat o de filosofia; en qualsevol cas, escriure forma part de la religió dels sentiments que hom voldria compartir.

 

            5

Si el temps s’atura,

un cuc al cor; sentor

de pomes agres!

              e.

Ha dit el teu nom

l’amor que mou cel i estels,

i has alçat l’esguard.

            g.

Qui pogués beure’s

tot d’un glop la  tristesa!

Un instant ebri.

j.

Ossos de vidre

adobaran la terra.

Sents la remor ?

l.

De fang i d’ombra,

i fum que el vent s’enduu,

el teu vell nom.

                

            5

T'ho diu la lluna;

entre el blat del teu cos

brollen roselles.

12

Estels fugaços

Quin valor admirable

Si encens els llums!

 12b

Estels fugaços;

quina dolça memòria

Si cloc els ulls!

        

              1

Quan del paisatge

traus només fotos bones,

perds tantes coses!

             10

Per a ells, l’horta,

un jardí més: polítics

de mata morta.

COM TROBAR LES PUBLICACIONS

A més dels canals habituals, 

sempre em trobareu a

 LLIBRERIES AMIGUES 

on hi tinc un espai

METROCÒPIA

Plaça Espanya, 16 (albereda)  Tel. 961 492 787
metrocopia@yahoo.es

46 134 FOIOS -L'Horta Nord-

LLIBRERIA ESTUDIO

Plaça Mestre Palau, 12  (Mercat Vell)  Tel. 961 303 476

46 113 MONTCADA -l'Horta Nord-

 

LLIBRERIA PAPERERIA

Plaça Corts Valencianes, 4 Tel. 961 300 200

MONTCADA

TRADUCCIONS/ VERSIONS

 

                   Llibres de l’Aljamia, 2006   ISBN 84-609-6781-64

SEIXANTA-UN HAIKUS PER A LES QUATRE ESTACIONS

Antologia bilingüe de haikus clàssics de la poesia japonesa. En col·laboració amb el professor de la Universitat de Tòquio, Kazuaki Ura.

 Coedició Ed. Denes/ Universitat de València, 2010  
ISBN 978-84-92768-57-8

       

ANTOLOGIA CARDUCCIANA

            Antologia general de la producció del poeta italià Giosue CARDUCCI.  Traduir en vers ha estat un repte personal i un exercici literari.

Dos versions de passatges de la “Comèdia” de DANT

1. GAUDEIX VALÈNCIA

Godi, Fiorenza, poi che se' sì grande, che per mare e per terra batti l'ali, e per lo 'nferno tuo nome si spande!                                 Tra li ladron trovai cinque cotali tuoi cittadini onde mi ven vergogna, e tu in grande orranza non ne sali. Ma se presso al mattin del ver si sogna, tu sentiari, di qua di picciol tempo, di quel che Prato, non ch’altri, t’agogna. E se già fosse, non saria per tempo, così foss’ei, da che pur esse dee! che più mi graverà, com più m’attempo.                        Dante,  Inferno, XXVI 1-8

Gaudeix, València, perquè et veus gran; rica d’avars afectes i d’un nom que renegar vol  de fills i germans. De meninfots i lladres tants n’hi ha com festes al teu calendari,  i amb  vergonya ballar la Moma ens fas arreu del món. Però si és ver que al matí ver es somia aviat sabràs com l’orgull fals declina, i amb quina fama la traïció es premia. Com si ja fóra l’hora que abomina el temps que ha d’arribar prest o d’hora, la impaciència em torba i domina.

2. INVECTIVA CONTRA VALÈNCIA O ITÀLIA

Ahi serva Italia, di dolore ostello, nave sanza nocchiere in gran tempesta, non donna di province, ma bordello! Quell' anima gentil fu così presta, sol per lo dolce suon de la sua terra, di fare al cittadin suo quivi festa; e ora in te non stanno sanza guerra li vivi tuoi, e l'un l'altro si rode di quei ch'un muro e una fossa serra. Cerca, misera, intorno da le prode le tue marine, e poi ti guarda in seno, s'alcuna parte in te di pace gode.                      Cant VI Purgatori 76-87 I dius Itàlia, com dius València perquè només has canviat de pell: el mateix cor, la mateixa indolència. País servil, ai,al dolor mesell; nau sense rumb, capità en mala mar, no regne altiu, sinó arlot de bordell! Lleial i noble: un temps festejar els ciutadans era en aquesta terra motiu d’orgull, i ara els vols oblidar! I estar no saps sense moure entre ells guerra; que l’un de l'altre per enveja es rosega; si l’amic puja, l’altre tot ho esguerra. Mira, mesquina, com la gent s’aplega de la mar fins la serra i més enllà: clamen la pau que el desgovern els nega. CXXVIII CLAM PER ITÀLIA    de F. PETRARCA Italia mia, benché 'l parlar sia indarno a le piaghe mortali che nel bel corpo tuo sí spesse veggio, piacemi almen che ' miei sospir' sian quali spera 'l Tevero et l'Arno, e 'l Po, dove doglioso et grave or seggio. Rettor del cielo, io cheggio che la pietà che Ti condusse in terra Ti volga al Tuo dilecto almo paese. […] Voi cui Fortuna à posto in mano il freno de le belle contrade, di che nulla pietà par che vi stringa, che fan qui tante pellegrine spade? perché 'l verde terreno del barbarico sangue si depinga? Vano error vi lusinga: poco vedete, et parvi veder molto, ché 'n cor venale amor cercate o fede. Qual piú gente possede, colui è piú da' suoi nemici avolto. O diluvio raccolto di che deserti strani per inondar i nostri dolci campi! Se da le proprie mani questo n'avene, or chi fia che ne scampi? […] Canzone, io t'ammonisco che tua ragion cortesemente dica, perché fra gente altera ir ti convene, et le voglie son piene già de l'usanza pessima et antica, del ver sempre nemica. Proverai tua ventura fra' magnanimi pochi a chi 'l ben piace. Di' lor: - Chi m'assicura? I' vo gridando: Pace, pace, pace. - Itàlia, inútils els mots que beuen en les mortals ferides que, incansables, el teu cos fracturen! Plau-me saber que en passions compartides Arno i Tíber hi creuen, i el Po, on dolgut ara  els meus fats m’aturen. Déu, que els teus plans procuren que la bondat que et va dur a la terra torne al país fecund: el teu dilecte. Vosaltres sou els qui teniu la brida dels pobles i de l’era, cap pietat hi haurà que us guanye? Què hi fa ací tanta espasa estrangera perquè un país de vida, de forastera sang arreu s’hi banye? Mal consell que us enganye sempre hi trobeu, i creieu saber massa, puix fe o amor cerqueu en cors que us venen: aquells que com més tenen més envoltats són d’odis i gentassa. Oh, diluvi o maregassa, de quines ermes terres heu arribat per sorregar els fèrtils camps? Si us cridaren les guerres i ja heu cobrat, qui us tornarà forans?  Oh, cançó, un repte et llance: que amb subtil veu les teues raons digues, puix t’has de moure entre gent orgullosa i d’hàbits que són cosa d’altre temps: lletges maneres antigues, del ver sempre enemigues. La sort veuràs madura entre els magnànims, pocs, on el bé és clau. Dis-los: qui ens l’assegura? Sentiu-me a crits: feu la pau, feu la pau!

LA MARE A QUI HAN MORT EL FILL La madre dell’ucciso Fragment d’un poema sobre l’escultura homònima de Francesco CIUSA   Madre, nel grido della turba, il carro trainò l’ucciso figlio tuo dal monte; e troppo lenti erano i gravi bovi a portartelo al tuo solo dolore. Or te lo senti ripassar sul core il sanguinoso carro. Ti affliggi, o madre, nell’immota pena della tua vita; e ti discarna e adunca il dolore col suo ferreo ronciglio più d’allor che con lui, col dolce figlio, falciavi l’orzo per le chiuse valli. Altra messe ora mieti: la falce del pensiero taglia spighe di pianto; leghi i mannelli del gran sogno infranto nel tuo silenzio, sotto il cielo nero. E non sola una madre con un solo dolor tu sei, ma sei Ahi! tutta la Barbagia di Sardigna Mare, enmig dels crits de la gent, el carro duia el fill que t’han mort allà en  la serra; i massa lents els bous greus avançaven per dur-te’l al teu dolor solitari. Ara sents, cor endins, com de nou torna aquest sangonós carro. ... T’ofegues, oh mare, en la immòbil pena d’aquesta vida; i t‘asseca i et corba el dolor d’aquesta dalla de ferro més que llavors, quan amb el teu fill tendre segaves l’ordi en les valls tancades. Altres messes ara segues: la falç del pensament ara les espigues del plany talla; lligues garbes d’una vida trencada en el teu silenci, sota el cel negre. I no sols una mare amb un únic dolor tu eres, perquè duus ai! tota la Barbàgia de Sardenya